“La pobresa, un factor de pes en els problemes de salut mental dels menors d’edat a Catalunya” (Martina Sánchez i Irina Soler)

 

“La pobresa, un factor de pes en els problemes de salut mental dels menors d’edat a Catalunya” 

Segons l’Indicador de benestar i progrés social de l’Idescat, el risc de pobresa dels menors de 18 anys va ascendir 5,8 punts i l’índex de problemes de salut mental dels menors d’edat  també va pujar-ne 5,5 dels anys 2017 al 2020. 

Cal fixar-se en els apartats Risc de pobresa dels menors de 18 anys i Problemes de salut mental en la població infantil de 4 a 14 anys dins d’aquest indicador per veure com aquestes dues variables estan directament relacionades En la franja del 2017 al 2020, el risc de pobresa va anar pujant gradualment i en conseqüència, els problemes de salut mental en la població infantil també. Més concretament, el risc de pobresa va pujar 5,8 punts i l’índex de problemes de  salut mental en va pujar 5,5. D’altra banda, del 2021 al 2023 ambdues dades van baixar. El risc de pobresa va fer una baixada de 3,7 punts alhora que els problemes de salut mental de 4,7 punts. D’aquesta manera, podem veure com ambdues variants tenen correlació.

Aquestes dades numèriques, les corroboren estudis com l’informe de maig de 2023: “La salut mental i l’autonomia personal a Catalunya”  elaborat per la Generalitat de Catalunya”. En aquest, s’hi expliquen els factors que més influeixen en l’alteració de la salut mental. La majoria dels esmentats per l’estudi estan indirectament relacionats  amb la pobresa i el poder adquisitiu com per exemple: l’estil de vida o els hàbits de vida saludables. A més, l’informe parla explícitament de la relació entre la pobresa i la mala salut mental:  “L’exposició a circumstàncies socials, econòmiques, geopolítiques i ambientals desfavorables com la pobresa, la violència o la desigualtat és un factor de risc.” 

Tot i això, la  tendència canvia quan es tracta de la depressió severa en concret i d’una franja d’edat una mica més adulta, la de 15 a 19 anys. En aquest cas, les dades mostren un rumb diferent i no tan codependent de l’Índex de pobresa. El 2021, quan l’Índex de pobresa es trobava en un moment de baixada, l’índex de depressió havia pujat 6,9 punts respecte a l’any 2017. Això s’explica perquè tot i que la depressió va relacionada amb la pobresa de manera innegable, durant aquell període de temps hi va haver un altre factor molt influent:  la pandèmia. Segons un informe recent de l'OMS, tant la depressió com l’ansietat van augmentar més d’un 25% en el primer any de pandèmia.

Analitzant-ho des d’una perspectiva més general, Catalunya no es troba en la pitjor situació pel que fa a la salut mental en comparació amb les altres comunitats autònomes d’Espanya. Més concretament, es troba a 1,41 punts de la comunitat autònoma amb pitjor salut mental: Cantàbria. Segons les dades més recents de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per  l'any 2022, el PIB per càpita de Catalunya és de 32.550 euros, mentre que el d'Extremadura és de 21.343 euros. Dades que mostren una altra vegada, com el poder adquisitiu i el risc de pobresa tenen molt a veure amb la salut mental. 

METODOLOGIA:

En primer lloc, en referència al tema principal de la notícia, hem elaborat una gràfica de dispersió que recull dades de l’IDESCAT de dues taxes: dels problemes de salut mental en la població catalana d’entre 4 i 14 anys; i la de menors en risc de pobresa o d’exclusió social. Per tal de relacionar ambdues dades, en la gràfica se situen a l’eix Y i X, respectivament, incloent-hi l’evolució anual de la situació en els punts de dispersió, que permeten visualitzar-ho de forma més senzilla. Les taxes se situen en valors d’una escala entre 0 i 100, sent 0 el nivell més baix i 100 el més alt.

D’altra banda, en la gràfica circular, hem incorporat els percentatges de població juvenil catalana que pateix depressió severa. Per fer-ho, hem analitzat novament dades de l’IDESCAT, que tenen en compte els percentatges de població juvenil i adulta que pateixen aquesta malaltia, així com també separa aquesta informació per sexe. Tot i així, hem optat per triar el grup d’entre 15 i 19 anys com a referent, atès que està relacionat, en certa mesura, amb les dades del primer punt i del tema principal de la notícia, i ens ha resultat interessant per contrastar les dades i la informació. En la gràfica podem observar, dividits en diferents sectors, l’evolució anual del percentatge de població jove afectada per un trastorn de salut mental, concretament la depressió severa.

Per últim, hem elaborat un mapa d’Espanya, dividit en comunitats i ciutats autònomes, en què es mostra la mitjana d’afectació a la salut mental de la població. Els valors mostrats es defineixen en una escala d’entre 0 i 12 punts, en què 0 representa la millor salut mental i 12 la pitjor. D’aquesta manera, classificades per colors, el mapa interactiu ens permet visualitzar les dades de manera senzilla, per tal de comparar fàcilment aquelles CCAA on hi ha millors i pitjors nivells de salut mental. Les dades han estat extretes del darrer estudi de l’INE.