La bretxa de població evidencia una desigualtat educativa a Catalunya

 Les comarques menys poblades no superen el 4,5% d’habitants amb estudis superiors 

La tercera onada del Baròmetre d’Opinió Pública de 2024 de la Generalitat de Catalunya manifesta les desigualtats en el nivell d’estudis entre les comarques. La concentració d’habitants amb titulació universitària es dispara a l’àrea metropolitana de Barcelona, on es destaca el Barcelonès, que lidera el rànquing amb un 80%, mentre que les comarques menys poblades amb prou feines arriben al 4,5%. Aquest desequilibri reflecteix la bretxa educativa entre zones urbanes i rurals.

Aquestes comarques, que concentren la major part de la població catalana, són també les que disposen de més recursos educatius i accés a institucions universitàries, fet que facilita la continuïtat dels estudis.

En la gràfica que recull dades sobre les comarques incloses en l’estudi observem que, si descartem les cinc més altes, la resta són força iguals. Totes les xifres es mouen entre el 12 i l’1% de població.



És a dir, les comarques menys poblades registren valors molt inferiors. Cal tenir en compte que es tracta de dades recollides a partir d’una quantitat determinada d’enquestats.

Segons el gràfic de distribució, comarques com l'Alt Urgell, la Noguera o el Pallars Sobirà no superen el 4,5%. La manca de centres educatius propers i la migració de joves cap a les grans ciutats per estudiar o treballar, fora del sector primari, són factors determinants. Això dona com a resultat una minoria de residents que ha completat estudis superiors.



En el gràfic centrat en comarques poc habitades, es pot observar que el nombre d'enquestats totals és reduït (entre 10 i 25), però suficient per identificar una tendència clara: la formació académica disminueix a mesura que disminueix la densitat poblacional. Aquesta situació aprofundeix el desavantatge estructural d'aquestes zones, on l'accés a estudis universitaris suposa un repte.



El mapa de Catalunya mostra una divisió clara: mentre les zones metropolitanes, especialment al voltant de Barcelona, presenten colors més intensos que indiquen alts percentatges de població amb estudis superiors, les zones rurals i menys densificades apareixen en tons clars. Aquest patró no només reflecteix un desequilibri educatiu, sinó també socioeconómic, ja que la concentració d'oportunitats laborals altament qualificades també és major en aquestes àrees.

Les dades del Baròmetre d'Opinió Pública fan evident la necessitat de polítiques públiques que corregeixin aquesta desigualtat territorial. Facilitar l'accés a estudis superiors en zones rurals, ja sigui a través de beques, formació en línia o la creació de centres educatius més propers, es presenta com un repte clau per evitar l'abandonament d'aquests territoris i equilibrar les oportunitats educatives arreu del país.

Pel que fa a la metodologia, hem seleccionat la font de dada Excel “ Baròmetre d’Opinió Pública de 2024” de la Generalitat de Catalunya proporcionada a la pràctica i hem recollit la informació sobre els nivells d’estudis superiors i de segona categoria secundària de les diferents comarques de Catalunya que formen part de l'estudi. Per poder fer les gràfiques i el mapa, hem hagut de calcular el percentatge a partir de les dades.